Telecinco basura

Solo puedo decir que telecinco es basura con su tele basura.

Ayudemos a google a identificar la basura de forma eficiente.

 

 

pd. aquests de meneame que no s’hi acostumin, que hi ha cada soplagaitas

pd2. ho poso en castellà per motius evidents (els catalans ja sabem tot això)

pd3. prometo ressucitar el bloc, de veres



Comentaris tancats a Telecinco basura

Doblegar papers

Bé, després de bastant de temps sense actualitzar, avui explicaré perquè un paper no es pot doblegar més de 8 vegades.

És una pregunta que s'ha fet molta gent amb una resposta bastant senzilla: cada cop que doblegues el paper eleves a la 2 la quantitat de paper que has de doblegar la següent vegada. És a dir, començant amb un full sense doblegar, fas el primer plec. Al segon plec, hauràs de doblegar 2 papers (dic papers però en realitat son el mateix full) i al tercer, n'hauràs de doblegar 4. Així successivament fins a arribar a 2^7=128 papers per doblegar (comencem des de 2^0!!). Això ajuntat amb la minúscula mida del full fa que les nostres mans no estiguin capacitades per tornar a fer un plec.

Ara bé, a la vida hi ha excepcions. Si disposem d'un paper ENORME (i quan dic enorme no em refereixo un DINA0, sinó alguna cosa bastant més gran) o un paper molt prim (més que els tovallonets dels bars), pots arribar a doblegar més vegades el paper. Aquí en teniu una mostra (doblegat 11 vegades, i ja veieu que no hi ha ous per tornar-ho a doblegar).

Au, i ara a estudiar! Tornaré en breus! Bona tarda!

SUPER PD:

Acabo de trobar un vídeo d'un tio que estripa una guia de telèfons pel mig. Apart de ser (aparentment) o portuguès o canadenc o brasileny (tot i que per la flora que s'observa al darrera, em sembla que de canadenc ben poc) fent servir la tècnica utilitzada pel Beakman. L'altre dia a casa l'Eli vam veure un programa on un tio també la partia, i com es pot comprovar, és tècnica no força el que es necessita:

[@more@]



Comentaris tancats a Doblegar papers

Doblegar papers

Bé, després de bastant de temps sense actualitzar, avui explicaré perquè un paper no es pot doblegar més de 8 vegades.

És una pregunta que s'ha fet molta gent amb una resposta bastant senzilla: cada cop que doblegues el paper eleves a la 2 la quantitat de paper que has de doblegar la següent vegada. És a dir, començant amb un full sense doblegar, fas el primer plec. Al segon plec, hauràs de doblegar 2 papers (dic papers però en realitat son el mateix full) i al tercer, n'hauràs de doblegar 4. Així successivament fins a arribar a 2^7=128 papers per doblegar (comencem des de 2^0!!). Això ajuntat amb la minúscula mida del full fa que les nostres mans no estiguin capacitades per tornar a fer un plec.

Ara bé, a la vida hi ha excepcions. Si disposem d'un paper ENORME (i quan dic enorme no em refereixo un DINA0, sinó alguna cosa bastant més gran) o un paper molt prim (més que els tovallonets dels bars), pots arribar a doblegar més vegades el paper. Aquí en teniu una mostra (doblegat 11 vegades, i ja veieu que no hi ha ous per tornar-ho a doblegar).

Au, i ara a estudiar! Tornaré en breus! Bona tarda!

SUPER PD:

Acabo de trobar un vídeo d'un tio que estripa una guia de telèfons pel mig. Apart de ser (aparentment) o portuguès o canadenc o brasileny (tot i que per la flora que s'observa al darrera, em sembla que de canadenc ben poc) fent servir la tècnica utilitzada pel Beakman. L'altre dia a casa l'Eli vam veure un programa on un tio també la partia, i com es pot comprovar, és tècnica no força el que es necessita:

[@more@]



Comentaris tancats a Doblegar papers

MS Paint

El Paint, el programa de dibuix més famós de la història. Actualment és àmpliament superat per programes d'edició fotogràfica de l'estil del Photoshop o  programes de dibuix vectorial com el Freehand. Però el món és molt gran, i hi ha gent que li agraden els reptes.

I és que qui vol el Photoshop, avui dia?

Cotxe: 

 

Mona Lisa:

 

si tothom fes anar així el pant…(i no miro a ningú :P) 

 

[@more@]

1 comentari

Il·lusions

Avui tractaré el tema de les il·lusions. Així en general es pot dir que hi ha diferents tipus d'il·lusions, que afecten a diferents sentits. No en tinc ni idea de quin és el perquè de moltes de les que us exposaré, però tampoc intento aprofunditzar molt el tema. N'he trobat d'auditives i moltes de visuals relativament interessants. Diufruteu-les 😉

Auditives (en forma de link)

http://www.exploratorium.edu/exhibits/highest_note/ex.about.fr.html

Es tracta de moure el mouse per sobre la roda i observar que cada vegada sents que el so és més i més agut, o més i més greu, depenent de la direcció de gir.

Aquest vídeo l'has d'escoltar amb els auriculars. És una perruqueria virtual. Realment espectacular.

 

Visuals

Es tracta de centrar la vista al punt mig i veure què passa

 

 

 

ja mítica 

 

mirar al centre i quan hagi acabat el video…fiesta!!!

 

 

les línies no fan corba

  

cercles concèntrics

 

aquesta és una il·lusió bastant bona. Es diu que si veus girar la ballarina (molt sexi, per cert) en sentit horari vol dir que utilitzes més la banda dreta del cervell, i si la veus girar anti-horari vol dir que utilitzes més la banda esquerra. Tot i això, sembla que no és així. De fet, si hom s'hi fixa, pot arribar a veure girar la ballarina en els 2 sentits diferents, s'ha de buscar els punts de simetria. Per a més informació, click aquí

 

Bé, i de moment això és tot per avui. Totes les il·lusions i la informació les he tretes del fòrum de CPI i he agafat les que m'agradaven més.

Bona nit a tothom!

[@more@]

Comentaris tancats a Il·lusions

Il·lusions

Avui tractaré el tema de les il·lusions. Així en general es pot dir que hi ha diferents tipus d'il·lusions, que afecten a diferents sentits. No en tinc ni idea de quin és el perquè de moltes de les que us exposaré, però tampoc intento aprofunditzar molt el tema. N'he trobat d'auditives i moltes de visuals relativament interessants. Diufruteu-les 😉

Auditives (en forma de link)

http://www.exploratorium.edu/exhibits/highest_note/ex.about.fr.html

Es tracta de moure el mouse per sobre la roda i observar que cada vegada sents que el so és més i més agut, o més i més greu, depenent de la direcció de gir.

Aquest vídeo l'has d'escoltar amb els auriculars. És una perruqueria particular. Realment espectacular.

Visuals

Es tracta de centrar la vista al punt mig i veure què passa

 

 

 

ja mítica 

 

mirar al centre i quan hagi acabat el video…fiesta!!!

 

 

 

les línies no fan corba

cercles concèntrics

 

aquesta és una il·lusió bastant bona. Es diu que si veus girar la ballarina (molt sexi, per cert) en sentit horari vol dir que utilitzes més la banda dreta del cervell, i si la veus girar anti-horari vol dir que utilitzes més la banda esquerra. Tot i això, sembla que no és així. De fet, si hom s'hi fixa, pot arribar a veure girar la ballarina en els 2 sentits diferents, s'ha de buscar els punts de simetria. Per a més informació, click aquí

 

Bé, i de moment això és tot per avui. Totes les il·lusions i la informació les he tretes del fòrum de CPI i he agafat les que m'agradaven més.

Bona nit a tothom!

[@more@]

Comentaris tancats a Il·lusions

Japonesos (japos)

La pregunta que tothom es fa és…què es prenen per esmorzar? Què provoca que la gent d'aquest país faci coses tan rares? Per què els japonesos pixen asseguts? Com és que els cotxes japonesos tenen una garantia de 3 anys? Per què fan gràcia quan parlen, encara que no s'entengui res? Per què el camp de l'Oliver i Benji és tan gran (potser tracto aquest tema un altre dia, si hi ha petició popular)?

Primer de tot he buscat quin era l'esmorzar típic japonès. Es tracta de l'ichijū-sansai (em prenc la llibertat de posar-li l'apòstrof), que consta bàsicament de sopa, arròs i tres platets d'acompanyament amb una tècnica de cocció diferent per a cada un d'ells (són frikis fins i tot en això). Evidentment no em posaré a especular sobre com els hi pot arribar a afectar això al cervell perquè no en tinc ni idea ni de nutrició ni de biologia, però de ben segur que això afecta a la seva manera de veure el món. Si voleu saber més de gastronomia japonesa, cliqueu aquí.

Buscant pel youtube, he trobat varios vídeos. Us els poso perquè m'han fet gràcia, no per res més. De fet això de l'esmorzar és patètic, ja ho sé, però aquí puc posar el que vulgui i faig i faré ús d'aquesta oportunitat que google em concedeix.

El primer vídeo, que molts de vosaltres ja l'haureu vist, va de què et pot passar a una sauna al bell mig d'una pista d'esquí.

El segon vídeo, ens mostra que les coses gratuïtes ho són per alguna cosa. El tema està enfocat en els WCs públics.

El següent vídeo el duu a terme bastanta gent, i es posa a prova la capacitat de reacció de les víctimes.

El quart i últim vídeo va de sustos a gent, i s'hi pot observar una àmplia gamma de reaccions en diferents situacions.

I això és tot per avui! Dilluns començo la uni i potser tinc feina, però prego tranquilitat a l'afició, que quan m'avorreixi penjaré algo aquí. Vagi bé!

edit: n'he trobat un altre de molt bo relacionat amb el joc del tetris!

saionara!!

[@more@]

Comentaris tancats a Japonesos (japos)

Eratòstenes de Cirene

Aquesta entrada la puc fer gràcies a un llibre, De Arquímedes a Einstein, escrit per Manuel Lozano Leyva, un dels físics nuclears més brillants de l'actualitat.

Qui era Eratòstenes?

Va néixer l'any 273 a.C. i era el que es coneix com un fora de sèrie. Apart d'aportacions a les matemàtiques, també en feia a l'astronomia, geografia i la filosofia; a més a més encara tenia temps per escriure poesia. Va arribar a ser director de la biblioteca d'Alexandria, el major centre científic i cultural del món en aquella època. Curiosament la biblioteca també és famosa per la seva destrucció (47 a.C aprox.) sembla ser que gràcies al magnífic plà de fuga que va realitzar Juli Cèsar, que, allotjat a casa Cleopatra VII i en plena guerra contra Pompeia, no se'n va adonar que la flota enemiga desembarcava a la ciutat. Quin problema hi ha? Va decidir cremar mitja ciutat. Bon vent i barca nova.

La Terra esfèrica

Eratòstenes no va ser el primer que s'imaginava una Terra esfèrica (va ser Pitàgores, un home amb idees rares però a vegades encertades) enlloc de plana, una suposició habitual en aquella època. Tenia constància que a una ciutat que s'anomenava Siena, actualment Asuan (famosa per la seva presa, al riu Nil, situada sobre el tròpic de càncer), un dia a l'any els obeliscs no projectaven ombra. Què vol dir això? Que els rajos de sol apuntaven directament al centre de la Terra. Llavors va entendre que si el Sol estava a una gran distància i la Terra era plana, Siena no tindria cap encant especial, ja que a tot arreu hauria de passar el mateix. Conclusió? O el Sol estava molt més aprop (no en tinc ni idea perquè va desestimar aquesta opció) o la terra no era plana, sinó que era una esfera.

Càlcul del radi terrestre

Un cop tenint clar que la Terra era una esfera, es va proposar calcular el seu radi. Com ho va fer? Sent un matemàtic, només li va faltar una cosa: saber la distància entre Siena i Alexandria. Com que en aquella època no hi havia el Google Earth, va demanar als mercaders que viatjaven d'una ciutat a l'altra que obliguessin als seus esclaus a comptar les voltes que feien les rodes dels carros, suposant que anaven més o menys amb línia recta al llarg del Nil. Un cop coneguda la distància, va medir l’angle de l’ombra del sol a la ciutat d’Alexandria i Siena i tot fent servir trigonometría (bastant simple), va aconseguir trobar el radi. Probablement va fer servir un esquema com aquest:

I un cop va tenir ß…va fer servir una regla de 3

ß ——–> x

360 —–> perímetre de la Terra

I tenint el perímetre (P): P = 2 x pi x Radi, per tant: Radi = P / (2 x pi)

A ell li va donar un radi de 6270 km, vers els 6374 km reals (és una aproximació: la Terra no és ben bé una esfera), i això implica tansols un 1% d’error. De totes maneres, li va semblar molt i va fer uns retocs al càlcul (al més pur estil laboratori de mecànica) donant-li d'aquesta manera, un radi molt inferior.

pd. després de 2 entrades bastant frikis, em sembla que la següent la faré una mica més amena i penjaré videos i tot (a veure si me'n surto). Vagi bé![@more@]

Comentaris tancats a Eratòstenes de Cirene

Eratòstenes de Cirene

Aquesta entrada la puc fer gràcies a un llibre, De Arquímedes a Einstein, escrit per Manuel Lozano Leyva, un dels físics nuclears més brillants de l'actualitat.

Qui era Eratòstenes?

Va néixer l'any 273 a.C. i era el que es coneix com un fora de sèrie. Apart d'aportacions a les matemàtiques, també en feia a l'astronomia, geografia i la filosofia; a més a més encara tenia temps per escriure poesia. Va arribar a ser director de la biblioteca d'Alexandria, el major centre científic i cultural del món en aquella època. Curiosament la biblioteca també és famosa per la seva destrucció (47 a.C aprox.) sembla ser que gràcies al magnífic plà de fuga que va realitzar Juli Cèsar, que, allotjat a casa Cleopatra VII i en plena guerra contra Pompeia, no se'n va adonar que la flota enemiga desembarcava a la ciutat. Quin problema hi ha? Va decidir cremar mitja ciutat. Bon vent i barca nova.

La Terra esfèrica

Eratòstenes no va ser el primer que s'imaginava una Terra esfèrica (va ser Pitàgores, un home amb idees rares però a vegades encertades) enlloc de plana, una suposició habitual en aquella època. Tenia constància que a una ciutat que s'anomenava Siena, actualment Asuan (famosa per la seva presa, al riu Nil, situada sobre el tròpic de càncer), un dia a l'any els obeliscs no projectaven ombra. Què vol dir això? Que els rajos de sol apuntaven directament al centre de la Terra. Llavors va entendre que si el Sol estava a una gran distància i la Terra era plana, Siena no tindria cap encant especial, ja que a tot arreu hauria de passar el mateix. Conclusió? O el Sol estava molt més aprop (no en tinc ni idea perquè va desestimar aquesta opció) o la terra no era plana, sinó que era una esfera.

Càlcul del radi terrestre

Un cop tenint clar que la Terra era una esfera, es va proposar calcular el seu radi. Com ho va fer? Sent un matemàtic, només li va faltar una cosa: saber la distància entre Siena i Alexandria. Com que en aquella època no hi havia el Google Earth, va demanar als mercaders que viatjaven d'una ciutat a l'altra que obliguessin als seus esclaus a comptar les voltes que feien les rodes dels carros, suposant que anaven més o menys amb línia recta al llarg del Nil. Un cop coneguda la distància, va medir l’angle de l’ombra del sol a la ciutat d’Alexandria i Siena i tot fent servir trigonometría (bastant simple), va aconseguir trobar el radi. Probablement va fer servir un esquema com aquest:

I un cop va tenir ß…va fer servir una regla de 3

ß ——–> x

360 —–> perímetre de la Terra

I tenint el perímetre (P): P = 2 x pi x Radi, per tant: Radi = P / (2 x pi)

A ell li va donar un radi de 6270 km, vers els 6374 km reals (és una aproximació: la Terra no és ben bé una esfera), i això implica tansols un 1% d’error. De totes maneres, li va semblar molt i va fer uns retocs al càlcul (al més pur estil laboratori de mecànica) donant-li d'aquesta manera, un radi molt inferior.

pd. després de 2 entrades bastant frikis, em sembla que la següent la faré una mica més amena i penjaré videos i tot (a veure si me'n surto). Vagi bé![@more@]

1 comentari

Eratòstenes de Cirene

Aquesta entrada la puc fer gràcies a un llibre, De Arquímedes a Einstein, escrit per Manuel Lozano Leyva, un dels físics nuclears més brillants de l'actualitat.

Qui era Eratòstenes?

Va néixer l'any 273 a.C. i era el que es coneix com un fora de sèrie. Apart d'aportacions a les matemàtiques, també en feia a l'astronomia, geografia i la filosofia; a més a més encara tenia temps per escriure poesia. Va arribar a ser director de la biblioteca d'Alexandria, el major centre científic i cultural del món en aquella època. Curiosament la biblioteca també és famosa per la seva destrucció (47 a.C aprox.) sembla ser que gràcies al magnífic plà de fuga que va realitzar Juli Cèsar, que, allotjat a casa Cleopatra VII i en plena guerra contra Pompeia, no se'n va adonar que la flota enemiga desembarcava a la ciutat. Quin problema hi ha? Va decidir cremar mitja ciutat. Bon vent i barca nova.

La Terra esfèrica

Eratòstenes no va ser el primer que s'imaginava una Terra esfèrica (va ser Pitàgores, un home amb idees rares però a vegades encertades) enlloc de plana, una suposició habitual en aquella època. Tenia constància que a una ciutat que s'anomenava Siena, actualment Asuan (famosa per la seva presa, al riu Nil, situada sobre el tròpic de càncer), un dia a l'any els obeliscs no projectaven ombra. Què vol dir això? Que els rajos de sol apuntaven directament al centre de la Terra. Llavors va entendre que si el Sol estava a una gran distància i la Terra era plana, Siena no tindria cap encant especial, ja que a tot arreu hauria de passar el mateix. Conclusió? O el Sol estava molt més aprop (no en tinc ni idea perquè va desestimar aquesta opció) o la terra no era plana, sinó que era una esfera.

Càlcul del radi terrestre

Un cop tenint clar que la Terra era una esfera, es va proposar calcular el seu radi. Com ho va fer? Sent un matemàtic, només li va faltar una cosa: saber la distància entre Siena i Alexandria. Com que en aquella època no hi havia el Google Earth, va demanar als mercaders que viatjaven d'una ciutat a l'altra que obliguessin als seus esclaus a comptar les voltes que feien les rodes dels carros, suposant que anaven més o menys amb línia recta al llarg del Nil. Un cop coneguda la distància, va medir l’angle de l’ombra del sol a la ciutat d’Alexandria i Siena i tot fent servir trigonometría (bastant simple), va aconseguir trobar el radi. Probablement va fer servir un esquema com aquest:

I un cop va tenir ß…va fer servir una regla de 3

ß ——–> x

360 —–> perímetre de la Terra

I tenint el perímetre (P): P = 2 x pi x Radi, per tant: Radi = P / (2 x pi)

A ell li va donar un radi de 6270 km, vers els 6374 km reals (és una aproximació: la Terra no és ben bé una esfera), i això implica tansols un 1% d’error. De totes maneres, li va semblar molt i va fer uns retocs al càlcul (al més pur estil laboratori de mecànica) donant-li d'aquesta manera, un radi molt inferior.

pd. després de 2 entrades bastant frikis, em sembla que la següent la faré una mica més amena i penjaré videos i tot (a veure si me'n surto). Vagi bé![@more@]

Comentaris tancats a Eratòstenes de Cirene